El Fòrum Social Català convoca la ciutadania a una manifestació, sense banderes ni sigles, el dissabte 28 de gener 2012 a les 17h a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere, de Barcelona
“No a la dictadura financera. Aturem les retallades!
Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.
Mentre que a Davos, al Fòrum Econòmic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.
Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.
Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en el recorregut de la manifestació amb Plataforma Prou Retallades que sortirà de Rambla Catalunya/ Ronda Universitat.
Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.
Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades
Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!
Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!
Atenció!
Les organitzacions ja poden adherir-se a la manifestació i al procés del FSCat del 2012, tot enviant un correu a info@forumsocialcatala.cat
Les associacions AltraItalia i Stop Bales de Goma organitzen un concert per recaptar fons per als projectes de SBG, que lluita per l’abolició dels projectils de goma que disparen els Mossos d’ Esquadra.
El grup convidat és Giulia y los Tellarini, coneguts per la seva participació en la BSO de la pel·lícula de Woody Allen “Vicky Cristina Barcelona” i que actualment estan fent una gira europea per presentar el seu nou disc “l’Arrabiata”.
Giulia y los Tellarini ompliran el teatre del Centre Sant Pere Apòstol amb la seva original barreja de tango, bossa nova, jazz, flamenco i rumba, i esperen fer-vos passar una vesprada relaxada en un ambient reivindicatiu.
Aquest és el programa de l’event:
19h: Aperitiu italià amb projecció d’un documental sobre el cas de Nicola Tanno i Stop Bales de Goma
Las asociaciones AltraItalia y Stop Bales de Goma organizan un concierto para recaudar fondos para los proyectos de SBG, que lucha por la abolición de los proyectiles de goma que disparan los Mossos d’Esquadra.
El grupo invitado es Giulia y los Tellarini, conocidos por su participación en la BSO de la película de Woody Allen “Vicky Cristina Barcelona” y que actualmente están haciendo una gira europea para presentar sunuevo disco “l’ Arrabiata” .
Giulia y los Tellarini llenarán el teatro del Centro San Pere Apòstol con su original mezcla de tango, bossa nova, jazz, flamenco y rumba, y esperan haceros pasar una tarde relajada en un ambiente reivindicativo.
Este es el programa del evento:
19h: Aperitivo italiano con proyección de un documental sobre el caso de Nicola Tanno y Stop Balas de Goma.
Le Associazioni AltraItalia e Stop Bales de Goma organizzano un concerto per raccogliere fondi per i progetti di SBG, associazione che lotta per l’abolizione dei proiettili di gomma sparati per la Polizia.
Il gruppo invitato è Giulia y los Tellarini, noti per la partecipazione alla colonna sonora del film di Woody Allen “Vicky Cristina Barcelona” e che in questi giorni stanno girando per l’Europa per presentare il loro nuovo album “l’Arrabiata”.
Giulia y los Tellarini riempiranno il teatro del Centre di Sant Pere Apòstol con il loro originale mix di tango, bossa nova, jazz, flamenco e rumba, e ci accompagneranno in una serata reivindicativa in sostegno di una importante battaglia sociale.
Questo il programma dell’evento:
19h: Aperitivo italiano con proiezione di un documentario sul caso di Nicola Tanno e Stop Bales de Goma.
Perplexitat davant el desordre mundial, multiplicació de protestes i dificultats per a la construcció d’una convivència justa i solidària, en el context de l’actual crisi econòmica i social, assoleixen tanta envergadura, que pot prevaldre, en determinats discursos, l’atorgament d’un paper secundari a la memòria del passat. No obstant, costa imaginar que es puguin abordar els reptes del present, curull de desafeccions i descontentaments, sense uns clars referents al passat.
Captar el moment en què vivim no significa cancel·lar la història, ans al contrari, cal fixar els paràmetres del nostre passat recent, sobretot perquè l’actual règim democràtic a Espanya s’ha establert a un preu molt alt. Generalitzacions interessades, a l’estil de bons i dolents pertot arreu, dins una nebulosa vàcua, mancada de rigor i de respecte vers les víctimes de la dictadura franquista, no serveixen per altra cosa que per diluir els valors sostenidors de la democràcia, avui del tot indispensables.
A banda de plantejaments ingenus i d’atorgaments de gràcies i benediccions, la història ensenya que la frontera entre el bé i el mal no és una marca nítida, i ens endinsa en les zones grises inherents a la naturalesa i als comportaments humans; no obstant, és ben clara la línia que separa un règim democràtic d’un de dictatorial, i també ho és la distància entre la violència exercida de forma incontrolada i la que forma part d’una política d’estat, planificada i pseudolegalitzada, sota l’empara d’un complex i dilatat tramat institucional, durant la guerra i els anys successius. Cap actuació violenta, per molt injusta i injustificada que fos, protagonitzada a la rereguarda republicana, durant la Guerra Civil, té parangó davant la violència d’estat, exercida des del mateix moment del cop d’estat fins a la mort de Franco.
I és en aquesta direcció que cal redescobrir i ensenyar el passat, els trets crucials del feixisme i el franquisme que es cobraren un tribut de desenes de milers de morts, i que, amb l’exili forçat dels republicans, privaren el país d’un dels seus millors patrimonis polítics, sindicals i culturals. Polítiques de reconeixement del passat, sense atorgar, en cap moment, equitat a democràcia i dictadura, a crims individuals i a crims d’estat, a conformisme i adaptació i a lluita per les llibertats, si hom no vol perpetuar les anomalies per les quals ha hagut de transitar el nostre país, inclús després de la mort del dictador. La tasca de les associacions de memòria, que han mantingut units protagonistes, hereus i amics, és la que ha permès la preservació del llegat de la República i de la lluita antifranquista. Elles, les entitats de memòria i lluita, han estat, durant dècades, el substrat que va permetre fertilitzar la llei del memorial democràtic, que amb tant retard i dificultats va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, l’any 2007, i les que, amb compromís i altruisme, han maldat per fer pedagogia del passat, per alliçonar joves i grans sobre les ignomínies sofertes, però sobretot per emfasitzar en els llargs i durs processos per conquerir les llibertats. Ara, la seva tasca continua i esdevé del tot necessària, en un país que arrossega dèficits de coneixement del passat i en el qual es permeten perillosos discursos d’apaivagament i recurrents apel·lacions a l’oblit del passat, que no són altra cosa que un intent de malmetre la història i, potser, una obsessió malintencionada per tancar portes a realitats incòmodes. Discriminar de forma clara democràcia i dictadura i els seus valors aparellats, en temps de crisi econòmica i social pot significar, a més, mostrar l’abast de les implicacions personals i col·lectives en els temps que avui ens toca viure, proclius a temptacions d’extremismes perillosos i a negativismes vers la res publica, enfront la capacitat dels homes i dones per a lluitar i vèncer, inclús en les circumstàncies més adverses.
Venerdì 16 dicembre alle 19,00 presso lo Spazioletterario nella nuova sede di Enoteca d’Italia (Calle Roger de Flor 135), Vittorio Agnoletto presenterà il suo nuovo libro inchiesta “L’eclisse della democrazia – Le verità nascoste sul G8 2001 a Genova”, scritto con il giornalista Lorenzo Guadagnucci.
“L’eclisse della democrazia – Le verità nascoste sul G8 2001 a Genova” un libro di Vittorio Agnoletto e Lorenzo Guadagnucci, con prefazione di Susan George e “un ringraziamento” di Andrea Camilleri.
“Ma questo libro dovete proprio farlo? State molto attenti.” Questo è il messaggio che ci è arrivato appena si è saputo che stavamo iniziando a scrivere.
Le verità e le responsabilità su quanto avvenuto a Genova sono ancora oggi, dopo dieci anni, in gran parte sconosciute ed estremamente scomode. Di questo libro quasi tutti i grandi media si rifiutano di parlare. Se pensi che sia importante far conoscere le verità nascoste sulle giornate genovesi e sui processi che ne sono seguiti, aiutaci attraverso la rete e il “passaparola”.
“Vittorio Agnoletto, all’epoca portavoce del Genoa Social Forum, e Lorenzo Guadagnucci, testimone e vittima del blitz alla Diaz, raccontano tutte le verità sul G8 di Genova e sui tentativi di fermare e condizionare i processi. Enrico Zucca, pm al processo Diaz, per la prima volta svela agli autori i retroscena dell’inchiesta genovese. I massimi vertici della polizia e dei servizi segreti, oltre a decine di agenti, sono stati condannati in secondo grado. Sono giudizi clamorosi, senza precedenti. Eppure tutti sono rimasti al loro posto e molti sono stati addirittura promossi, con l’avallo dell’intero arco politico parlamentare. La ferita aperta nel luglio 2001 non è stata ancora rimarginata.
Nel 2001 un grande movimento allo stato nascente è stato criminalizzato, ma le sue idee non erano sbagliate: a Genova si parlava di un prossimo crac della finanza globale, del collasso climatico del pianeta, delle guerre come frutto naturale del sistema neoliberista. Scenari che si sono puntualmente avverati. In questo libro si racconta il volto autentico del G8 di Genova: un tracollo dei valori democratici, ma anche una proposta culturale e politica che resta vitale.” (dalla quarta di copertina)
“Questo libro viene a riaprire una memoria, anzi a ribadire una verità, e fa benissimo perché queste non sono cose che vanno dimenticate” – Andrea Camilleri
L’Associazione Altraitalia di Barcellona esprime il proprio totale disaccordo e la propria NETTA OPPOSIZIONE alla odierna manovra economica varata dal governo Monti.
Questa manovra, una delle peggiori stangate degli ultimi decenni ai danni delle classi lavoratrici e dei pensionati italiani, obbedisce alla logica di far pagare la crisi NON a coloro che ne sono responsabili (cioè banche, finanza, confindustria, ecc.) ma alle vittime di questa crisi. Questi ultimi, con ulteriori allungamenti della vita lavorativa (dopo quelli già gravi avvenuti a partire dalla controriforma Dini del 1995), con tagli delle pensioni, aumenti dell’imposizione indiretta ed altre misure odiose ed antipopolari, finiranno per unire, oltre al danno, la beffa di aver dovuto prima risanare il debito privato con i soldi pubblici (come avvenuto a partire dal 2008) ed ora dover ripianare il debito pubblico così creato con ulteriori sacrifici a senso unico.
Il tutto in nome della più obsoleta e fanatica ideologia liberista, che già tanti danni ha fatto negli ultimi trent’anni, senza peraltro ottenere la tanto sbandierata (e mitica) “ripresa” economica. L’unico effetto reale di questa odiosa ed ingiusta manovra sarà l’ennesima redistribuzione di ricchezza dalle tasche dei lavoratori e dei pensionati a quelle, già pingui, della rendita finanziare e del capitale privato. E l’esultanza della Borsa e di Confindustria indicano, molto meglio di tanti discorsi, chi trarrà vantaggi dalla manovra del governo dei banchieri.
L’AI si attiva fin d’ora per organizzare la discussione e la protesta degli italiani di Barcellona, auspicando che le organizzazioni dei lavoratori italiani arrivino quanto prima alla proclamazione di un vero SCIOPERO GENERALE per rispedire al mittente la sciagurata manovra. Inoltre AI si attiverà per ricercare il massimo di mobilitazione comune con i lavoratori e i pensionati di Barcellona, della Catalogna e dell’intero stato spagnolo, vittime di analoghi attacchi (e che si preannunciano ancora più pesanti col nuovo governo Rajoy).
Mai Morti è uno spettacolo che fa discutere, arrabbiare, divide, emoziona e commuove. Con una scrittura evocativa (una sorta di affabulazione nera), Renato Sarti ripercorre la nostra storia recente attraverso i racconti di un uomo mai pentito, per riflettere su quanto – in Italia – razzismo, nazionalismo e xenofobia siano ancora difficili da estirpare.
È affidato a Bebo Storti il difficile compito di dare voce a questo nostalgico delle “belle imprese” del ventennio fascista, oggi impegnato in prima persona a difesa dell’ordine pubblico contro viados, extracomunitari, zingari e drogati. Mai Morti era il nome di uno dei più terribili battaglioni della Decima Mas. A questa formazione, che operò a fianco dei nazisti nella repressione antipartigiana, e al magma inquietante del pianeta fascista il personaggio guarda con delirante nostalgia. Durante una notte milanese dei nostri giorni il protagonista si abbandona a ricordi sacri, lontani, cari. Evoca il bell’agire della Ettore Muti, banda fascista che Mussolini elevò a legione autonoma che rimarrà tragicamente nella memoria della città per la ferocia delle torture praticate a centinaia di antifascisti.
Venerdì, 25 Novembre · 20:30
Teatre Gespa, Centre Sant Pere Apòstol Carrer de Sant Pere més Alt, 25 – Barcelona Entrata gratuita fino ad esaurimento posti. Durata 1h i 10’
Spettacolo teatrale “MAI MORTI” con Bebo Storti.
Testo e regia di Renato Sarti, Teatro della Cooperativa, Milano (in italiano con sottotitoli in català).
Il 25 e 26 Novembre, la storia incrociata di Catalunya e Italia, a partire dagli anni della guerra civile spagnola, si ricostruisce nel Museo d’Història de Catalunya.
La ricerca di una ‘veritá storica’ sará al centro del congresso e andrá oltre gli anni della guerra civile per giungere fino alla Transizione (1936-1977).
Tra gli invitati vi sono gli storici Giovanni Cattini, Marco Puppini, Claudio Venza, Andy Durgan, Lucia Ceci, Javier Tébar, Andrea Tappi, Flavio Guidi, Paola Lo Cascio, Laura Zenobi, Xavier Domènech e Giuseppe Aragno; gli scrittori Xavier Vinader, Saverio Ferrari, l’ex diputato Alberto Tridente, il portavoce della Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, l’avvocato Jaume Asens e il presidente del Memorial Democràtic dels Treballadors de Seat, Carles Vallejo.
La conferenza inaugurale sarà a cura dello storico Joan Villarroya.
Il congresso è il frutto di oltre due anni di lavoro del “Gruppo Memoria Storica” dell’Associació Altraitalia (memoria@altraitaliabcn.org).
Informazione e inscrizione:
Entrata libera.
Per telefono: 93 551 91 55 (da lunedì al venerdì dalle 9.00 alle 14.00)
Per mail: memorialdemocratic@gencat.cat
È necessario aggiungere
Nome completo:
Telefono di contatto:
Mail:
Enti collaboratori:
Associació Catalana d’Expresos Polítics, Comissió de la Dignitat, Fundació Andreu Nin, Horitzó Europa, Spagna Contemporanea, Cometa – Trimestrale di critica della comunicazione, Associazione Storie In Movimento, Osservatorio Democratico sulle Nuove Destre, Teatro della Cooperativa, Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Amical de Mauthausen i altres camps, ANPI Spagna, Ajuntament de Granollers, Associació Contra la Tortura, La Fraternitat de la Barceloneta, La Commissió sobre la Memòria de les Cooperatives del Moviment 15M de la Barceloneta, Associació A les trinxeres, Associació Filferrades, Espais de Memòria de l’Ajuntament de Sant Adrià del Besòs.
Ringraziamenti: Juan Goytisolo, Giulietto Chiesa, Paolo Flores d’Arcais i Antonio Tabucchi.
Pensieri scritti da una manifestante dopo i fatti di violenza avvenuti a Genova dal 19 al 22 Luglio 2001 in occasione della manifestazione contro il G8 e le politiche internazionali di globalizzazione.
Genova, 23 Luglio 2001. Mi sono trovata tra gli scontri anche se stavo ballando e cantando in piazza Manin..mi è arrivato un lacrimogeno sul piede.. sono scappata.. ero impreparata…
Ho visto una ragazza accovacciata dopo l’attacco della polizia con segni di manganellate sulla faccia e sulla schiena (l’avevo abbandonata durante la carica.. lei è rimasta ferma davanti al banchetto del commercio equo e solidale con le mani alzate..) mi (ci) hanno attaccato durante il corteo x almeno 5 volte.. STAVO SOLO CAMMINANDO E URLANDO la mia protesta..
NON ESISTE ATTACCARE IN MODO INDISCRIMINATO TUTTI!!!!
Ho visto disabili in carrozzella spaventati dagli spari dei lacrimogeni e anziani farsi largo tra i manifestanti che correvano.. ho sentito alle mie spalle gli scoppi.. l’odore acre dei lacrimogeni che mi seguiva.. il rumore terribile delle “forze dell’ordine” che caricavano..
Ma passato questo, ora, ho paura.. la vera paura… mi sto rendendo conto di quello che ho visto.. in più ci sono i blitz fatti in giro x tutta genova..le accuse al GSF..i feriti,gli arrestati.. non capisco!!!!
Chi sta dalla parte della ragione e chi da quella del torto???
Perchè è così complicato??
Non capisco chi è il buono e chi il cattivo..
e poi ci sono quelli che mi dicono che non è servito a nulla il fatto che io ci fossi..anzi..ho fatto solo preoccupare chi mi sta intorno..che tanto non cambierà mai nulla..
Ma allora xchè mi continua a venire in mente una scena: piazza manin contro i black bloc con le sole mani alzate e urlando NON VIOLENZA..
sono indietreggiati…
El Fòrum Social Català convoca la ciutadania a una manifestació, sense banderes ni sigles, el dissabte 28 de gener 2012 a les 17h a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere, de Barcelona
