Taula rodona i presentació de l’exposició ‘Catalunya Bombardejada’
El MHC acull, el 28 de març, un debat entorn els bombardeigs a Catalunya. És el primer dels actes organitzats amb motiu de l’exposició “Catalunya Bombardejada” (Castell de Montjuïc, del 30 de març al 13 de juliol)
El director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, moderarà dimecres, 28 de març, al Museu d’Història de Catalunya , la taula rodona Els bombardeigs a Catalunya 1936-1939. Hi participaran els historiadors Xavier Domènech, Josep Rubió, David Íñiguez, David Gesalí i Pablo de la Fuente. Intervindrà també Anna Raya, testimoni del bombardeig que afectà al barri barceloní de la Barceloneta. A la taula es debatrà entorn els bombardeigs a les quatre demarcacions catalanes, amb especial incidència als esdevinguts a Barcelona i Granollers, Lleida, Tarragona i el Penedès i Girona.
La taula rodona s’emmarca en els actes organitzats pel Memorial Democràtic amb motiu de l’exposició Catalunya Bombardejada. 75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes. Jordi Palou-Loverdos presentarà la mostra durant la taula rodona. Aquesta exposició, produïda pel Memorial Democràtic, s’ha organitzat per commemorar el 75è aniversari dels bombardejos a Catalunya, i es podrà visitar al Castell de Montjuïc del 30 de març al 13 de juliol. És un homenatge a les més de 5.000 víctimes mortals a Catalunya durant els bombardeigs indiscriminats de les aviacions italiana, alemanya i franquista durant la Guerra Civil. També es fa referència a les accions de l’aviació republicana. L’exposició explica, amb imatges, textos i objectes originals, com afectaren els bombardeigs, quins danys comportaren, quina resposta provocaren entre la població civil i què es pretenia amb aquests atacs sistemàtics.
Dimecres, 28 de març de 2012, a les 19 h.
Museu d’Història de Catalunya
Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) – Barcelona
Exposició Catalunya Bombardejada. Activitats paralel·les.
La taula rodona és la primera de les activitats paral·leles organitzades amb ocasió de l’exposició. Les altres activitats programades són:
16 d’abril, Castell de Montjuïc, 13.00 h
La vicepresidenta del Govern i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Joana Ortega, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, acompanyats del el director del Memorial Democràtic, Jordi Palou-Loverdos, presidiran l’acte d’homenatge que el Memorial Democràtic ha organitzat al Castell de Montjuïc en record de les víctimes dels bombardeigs a Catalunya durant la Guerra Civil. Hi participaran representants institucionals dels municipis que van ser bombardejats durant la Guerra Civil, supervivents d’aquests bombardeigs i membres d’associacions de recuperació de la memòria. S’inaugurarà també l’exposició Catalunya Bombardejada.75è aniversari dels bombardeigs a la població civil i les infraestructures catalanes.
19 d’abril. Castell de Montjuïc, 18.30 h
Els bombardeigs sobre les centrals hidroelèctriques dels Pirineus, conferència a càrrec de l’historiador Manuel Gimeno, i El Vesper de la Gloriosa i l’aviació republicana a Catalunya, 1936-1939, a càrrec dels historiadors Ramon Arnabat i David Íñiguez.
26 d’abril. Castell de Montjuïc, 11 h
Acte commemoratiu del bombardeig sobre Gernika del 26 d’abril de 1937. Conferència El Gernika. Una arma per la pau, a càrrec de Malén Gual, conservadora del Museu Picasso. Activitat adreçada a escolars.
10 de maig. Castell de Montjuïc, 11 h
Projecció del documental Ramon Perera, l’home que va salvar Barcelona i taller posterior amb la seva directora, la periodista Montse Armengou. Activitat adreçada a escolars.
18 de maig. Castell de Montjuïc, de 10 a 14 h
Visites guiades per la mostra en motiu del Dia Internacional dels Museus.
23 de maig. Museu d’Història de Catalunya, 18.30 h
Projecció del documental El braç de les fúries i presentació a càrrec des seus directors, Jordi Guardiola i José Carlos Miranda. L’acte comptarà amb la presència d’Elisa Sales, testimoni del bombardeig del 2 de novembre de 1937 sobre la ciutat de Lleida.
7 de juny. Museu d’Història Catalunya, 18.30 h
Els bombardeigs: sociabilitat, defensa i resistència, conferència a càrrec de l’historiador Lluís Martin Berbois, i Els bombardeigs de Barcelona. Records d’un infant, a càrrec de l’historiador Hilari Raguer.
28 de juny. Castell de Montjuïc, 18.30 h
Conferències Aspectes històrics i transcendència nacional i internacional dels bombardeigs a Catalunya, a càrrec dels catedràtics Joan Villarroya i Josep Maria Solé Sabaté. L’acte comptarà amb la presència d’Alícia Bou Centelles, testimoni del bombardeig que afectà el barri del Poblenou de Barcelona.
3 de juliol. Castell de Montjuïc, 18.30 h
Presentació de la guia didàctica del Centre d’Interpretació de l’Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA), a càrrec de Laia Coma, autora i professora, Joan Santacana, professor, i Ramon Arnabat, director del CIARGA.
4 de juliol. Castell de Montjuïc, 18.30 h
Projecció del documental Ramon Perera, l’home que va salvar Barcelona i taller posterior amb la seva directora, la periodista Montse Armengou.
Il gruppo No Tav Barcelona e l’Associazione AltraItalia organizzano per il prossimo martedì 20 marzo, presso il Centre San Pere Apostol, la proiezione di due documentari sul movimento No Tav in Valle di Susa. Si tratta di “Indiani di Valle”, di Adonella Marena (2005, 54 min.), e de “I peccati della Maddalena” di Manolo Luppichini (2011, 20 min.) Entrambi i documentari sono sottotitolati in castigliano.
“Indiani di Valle” raccoglie diverse testimonianze di esponenti del movimento No Tav, rappresentanti delle istituzioni locali della Valle di Susa e semplici cittadini, illustrando le conseguenze disastrose che la costruzione del TAV porterebbe all’economia locale, all’equilibrio ambientale e alla salute pubblica della zona.
“I peccati della Maddalena” si concentra invece sulla vicenda del giugno-luglio 2011, quando con un blitz compiuto dalle forze dell’ordine (con circa 2.000 agenti e centinaia di gas lacrimogeni CS sparati contro i manifestanti) permise l’occupazione manu militari della Maddalena di Chiomonte, l’area in cui dovrebbe sorgere il cantiere per la costruzione del tunnel di 57 km per la Linea ferroviaria ad alta velocità Torino-Lione. In quell’area sorgeva la cosiddetta “Libera Repubblica della Maddalena”, un presidio-acampada costruito dal movimento No Tav per cercare di impedire l’inizio dei lavori.
Il movimento NO TAV
Si è deciso di organizzare l’iniziativa in seguito alla mobilitazione che ha coinvolto la Valle di Susa in queste ultime settimane, e in particolare negli ultimi giorni dello scorso febbraio. Il giorno di sabato 25, tra i comuni di Bussoleno e Susa si è tenuta una grande manifestazione popolare e pacifica, con la partecipazione di circa 70.000 persone.
Quell’enorme corteo ha ribadito, ancora una volta, la netta opposizione popolare al progetto di TAV Torino-Lione, un’opera insostenibile economicamente (più di 20 mld di euro), devastante dal punto di vista ambientale (per la presenza di materiali pericolosi come amianto e uranio nelle montagne dove sorgerebbe il tunnel di 57 km), e tecnicamente inutile (una linea ferroviaria Torino-Lione esiste già, largamente sottoutilizzata).
Queste ragioni, già ampiamente spiegate da svariati tecnici, esperti e accademici, rinsaldano la convinzione di un movimento attivo nella valle piemontese da più di vent’anni, largamente supportato dalla popolazione locale, dalle istituzioni locali e da moltissime realtà solidali di tutta l’Italia.
Gli ultimi avvenimenti in Val di Susa
Eppure tali ragioni e quella grande manifestazione sono state, ancora una volta, totalmente ignorate. Due giorni dopo le forze dell’ordine hanno compiuto l’ennesimo blitz militare presso La Maddalena di Chiomonte, per ampliare l’area del cantiere TAV e sgomberare un presidio del Movimento No Tav, la Baita Clarea.
Nell’ambito di questo blitz, si è verificato l’incidente a Luca Abbà, storico attivista del movimento: inseguito dalle forze dell’ordine mentre si arrampicava su un traliccio dell’alta tensione come gesto di disobbedienza civile, è rimasto folgorato ed è caduto da un’altezza di 10 metri.
Nei giorni successivi, la grande maggioranza dei mezzi di comunicazione e la quasi totalità delle forze politiche (con pochissime eccezioni) si sono resi autori di una subdola campagna di denigrazione ai danni del movimento e persino dello stesso Luca Abbà, rimuovendo del tutto le ragioni profonde e le motivazioni tecniche dell’opposizione al TAV.
Nel frattempo, il movimento No Tav ha reagito con grande tenacia all’ennesimo sopruso subito dal governo italiano, dalle forze dell’ordine e dai mass-media, tenendo alcuni presidi e blocchi stradali (quello di Chianocco è stato caricato dalle forze dell’ordine con la violenza, documentata da diversivideo). Inoltre, decine di iniziative di solidarietà alla causa No Tav si sono tenute in tutta la penisola (il 27, giorno dell’incidente a Luca, ci sono stati circa 60 tra presidi e cortei in tutta la penisola) e persino nel resto dell’Europa, tra cui Barcellona (con due presidi di fronte al Consolato Italiano), Bilbao, Donostia, Parigi, Budapest, Londra e diverse altre.
NO TAV, non solo Val di Susa
Vale la pena ricordare che l’Alta Velocità non è un problema limitato all’Italia e alla Valle di Susa. Ad esempio, negli ultimi anni in Spagna diversi comitati NO AVE (o AHT EZ, in basco) sono stati attivi con le stesse motivazioni che animano la lotta in Val Susa in diverse regioni, in particolare Paesi Baschi (particolarmente colpiti dal famigerato“tracciato ad Y”), Cantabria, Extremadura e Catalunya. Negli ultimi anni l’AVE/AHT ha comportato gravi perdite nel bilancio pubblico statale, sia per gli immensi costi per la costruzione dell’infrastruttura, sia per le scarse vendite dovute ai prezzi altissimi (al punto che una linea AVE, la Toledo-Cuenca, è stata soppressa per insufficiente domanda), senza contare il pesante impatto ambientale in diverse aree del paese.
Queste possono essere ragioni in più per interessarsi e riflettere su quello che sta accadendo, da vent’anni a questa parte, in Valle di Susa. Aspettando il prossimo 11 aprile, data in cui LTF, l’ente pubblico che gestisce il progetto TAV, intende effettuare gli espropri dei terreni della Maddalena per iniziare i lavori. E dentro il movimento NO TAV già si sente dire: “Non resteremo a guardare”.
Proiezione dei documentari sul Movimento No Tav
. “Indiani di Valle”, di Adonella Marena (2005, 54 min.)
. “I peccati della Maddalena” di Manolo Luppichini (2011, 20 min.)
Altraitalia, SETEM Catalunya, Fets i Justicia i Pau, proponemos un ciclo de seis sesiones en febrero y marzo para debatir entre todas los problemas y las soluciones que se plantean alrededor del modelo financiero actual.
Estamos viviendo un contexto social y económico complejo y frustrante. Este ciclo quiere fomentar una reflexión colectiva sobre el sistema financiero y acercar las alternativas a la banca existentes en nuestro territorio.
Proponemos diferentes formatos para facilitar la participación de los asistentes: un vídeoforum cada martes de febrero y dos jornadas de información y debate los viernes 16 y 30 de marzo.
Tendrá lugar en el Centro Sant Pere Apòstol (c/Sant Pere més Alt, 25. Barcelona), un espacio sociocultural de encuentro que nos permitirá seguir el debate colectivo en el bar del centro de forma más distendida.
>>> Videoforums, martes a las 19h: 7 de febrero: ‘Interferencias’, un análisis sobre las causas de la crisis de la deuda, y una denuncia a una sociedad de consumo que acepta lo inaceptable. Modera la ODG: la creadora de la película. 14 de febrero: ‘Inside Job’, un documental que pone frente a la cámara las grandes causas y a los grandes responsables de la crisis económica de 2008. 21 de febrero: ‘Deudocracia’, la crisis financiera, el FMI y la deuda odiosa, desde Grecia; y ‘Españistán’, un recorrido de la burbuja inmobiliaria a la crisis económica, en poco más de seis minutos. Modera la campaña Quién debe de a Quién. 28 de febrero: ‘Ace Bank’ de un banco orgulloso de invertir en armas y petróleo, a una campaña contra las controvertidas inversiones de los bancos comerciales; y ‘Capital Humano’, pequeñas cápsulas de banca ética, con impacto positivo en las personas y el medio ambiente. Modera FETS y SETEM.
>>> Jornadas, viernes a las 18h:
16 de marzo: “Cara a cara entre economía convencional y economía crítica”.
Joan Tugores nos introducirá a la evolución del sistema financiero y el cara a cara lo protagonizarán Miran Etxezarreta del Seminari Taifa y Hèctor Robelló del Institut d’Estudis Financers. Esta jornada que nos aproxima al funcionamiento del modelo de finanzas actual estará moderada por Marc Vidal, jefe de la sección internacional del diario Ara. 30 de marzo: “Banca Ética: Todo lo que necesitas saber”.
Dos moderadoras actuando como clientas nos acercarán a los proyectos transformadores, tipos de inversiones, funcionamiento y servicios de las cuatro entidades de Banca Ética en Cataluña: Coop 57, Fiare, Oikocrèdit y Triodos Bank.
Después de cada actividad, seguiremos en el bar del Sant Pere para charlar y aclarar dudas con los y las ponentes invitadas.
Les associacions AltraItalia i Stop Bales de Goma organitzen un concert per recaptar fons per als projectes de SBG, que lluita per l’abolició dels projectils de goma que disparen els Mossos d’ Esquadra.
El grup convidat és Giulia y los Tellarini, coneguts per la seva participació en la BSO de la pel·lícula de Woody Allen “Vicky Cristina Barcelona” i que actualment estan fent una gira europea per presentar el seu nou disc “l’Arrabiata”.
Giulia y los Tellarini ompliran el teatre del Centre Sant Pere Apòstol amb la seva original barreja de tango, bossa nova, jazz, flamenco i rumba, i esperen fer-vos passar una vesprada relaxada en un ambient reivindicatiu.
Aquest és el programa de l’event:
19h: Aperitiu italià amb projecció d’un documental sobre el cas de Nicola Tanno i Stop Bales de Goma
Las asociaciones AltraItalia y Stop Bales de Goma organizan un concierto para recaudar fondos para los proyectos de SBG, que lucha por la abolición de los proyectiles de goma que disparan los Mossos d’Esquadra.
El grupo invitado es Giulia y los Tellarini, conocidos por su participación en la BSO de la película de Woody Allen “Vicky Cristina Barcelona” y que actualmente están haciendo una gira europea para presentar sunuevo disco “l’ Arrabiata” .
Giulia y los Tellarini llenarán el teatro del Centro San Pere Apòstol con su original mezcla de tango, bossa nova, jazz, flamenco y rumba, y esperan haceros pasar una tarde relajada en un ambiente reivindicativo.
Este es el programa del evento:
19h: Aperitivo italiano con proyección de un documental sobre el caso de Nicola Tanno y Stop Balas de Goma.
Le Associazioni AltraItalia e Stop Bales de Goma organizzano un concerto per raccogliere fondi per i progetti di SBG, associazione che lotta per l’abolizione dei proiettili di gomma sparati per la Polizia.
Il gruppo invitato è Giulia y los Tellarini, noti per la partecipazione alla colonna sonora del film di Woody Allen “Vicky Cristina Barcelona” e che in questi giorni stanno girando per l’Europa per presentare il loro nuovo album “l’Arrabiata”.
Giulia y los Tellarini riempiranno il teatro del Centre di Sant Pere Apòstol con il loro originale mix di tango, bossa nova, jazz, flamenco e rumba, e ci accompagneranno in una serata reivindicativa in sostegno di una importante battaglia sociale.
Questo il programma dell’evento:
19h: Aperitivo italiano con proiezione di un documentario sul caso di Nicola Tanno e Stop Bales de Goma.
El Fòrum Social Català convoca la ciutadania a una manifestació, sense banderes ni sigles, el dissabte 28 de gener 2012 a les 17h a Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere, de Barcelona
“No a la dictadura financera. Aturem les retallades!
Ens trobem en un moment de greu crisi del sistema, conseqüència de la cobdícia de banquers i grans empresaris i del malbaratament dels recursos públics -salvant bancs i fent obres faraòniques…- que ha mostrat la cara més ferotge del capitalisme neoliberal i de la globalització. La crisi econòmica ha mostrat l’estat del benestar precari en el que vivim, una manca de llibertats democràtiques i una societat fortament desigual que va camí de la fractura social.
Mentre que a Davos, al Fòrum Econòmic Mundial, els més rics es reuneixen per consolidar el neo-liberalisme, a Catalunya més de 742.000 persones estan a l’atur, 1 de cada 5 catalanes està empobrida. Però tot i això, els béns de luxe que només es poden permetre uns pocs baten records de vendes. Els hospitals tanquen plantes senceres i serveis d’urgències, els Centres d’Atenció Primària redueixen els horaris, l’educació pública cau en el més absolut oblit, s’executa pràcticament un desnonament cada hora, s’expulsa dels serveis socials els més pobres i així i tot, els grans consorcis empresarials augmenten els beneficis mentre es dediquen a reduir les plantilles.
Per això, és urgent i necessari que la ciutadania prenguem el carrer per fer sentir la nostra veu i la de les persones més desafavorides. És més urgent que mai que canviem el rumb de les polítiques neoliberals que només beneficien als més rics, al l’1% de la població mundial que acumula prou riquesa per exercir un enorme poder sobre els països i els pobles.
Per això, des del Fòrum Social Català, espai de trobada obert, divers, plural, no confessional, no governamental i no partidari, que aplega més de 300 organitzacions, cridem tota la ciutadania a fer sentir la seva veu el proper dia 28 de gener a les cinc de la tarda a una manifestació sense banderes ni sigles, que sortirà de Plaça Catalunya / Ronda Sant Pere. Confluirem en el recorregut de la manifestació amb Plataforma Prou Retallades que sortirà de Rambla Catalunya/ Ronda Universitat.
Perquè tenim dret a decidir el nostre futur. Perquè si convertim les propostes en projectes, si ens unim i alcem la nostra veu, el canvi serà possible.
Passem de la indignació a l’acció! No a la dictadura financera! Aturem les retallades
Una altra política és possible! Una altra economia és necessària!
Fem possibles una altra Catalunya i un altre món!
Atenció!
Les organitzacions ja poden adherir-se a la manifestació i al procés del FSCat del 2012, tot enviant un correu a info@forumsocialcatala.cat
Perplexitat davant el desordre mundial, multiplicació de protestes i dificultats per a la construcció d’una convivència justa i solidària, en el context de l’actual crisi econòmica i social, assoleixen tanta envergadura, que pot prevaldre, en determinats discursos, l’atorgament d’un paper secundari a la memòria del passat. No obstant, costa imaginar que es puguin abordar els reptes del present, curull de desafeccions i descontentaments, sense uns clars referents al passat.
Captar el moment en què vivim no significa cancel·lar la història, ans al contrari, cal fixar els paràmetres del nostre passat recent, sobretot perquè l’actual règim democràtic a Espanya s’ha establert a un preu molt alt. Generalitzacions interessades, a l’estil de bons i dolents pertot arreu, dins una nebulosa vàcua, mancada de rigor i de respecte vers les víctimes de la dictadura franquista, no serveixen per altra cosa que per diluir els valors sostenidors de la democràcia, avui del tot indispensables.
A banda de plantejaments ingenus i d’atorgaments de gràcies i benediccions, la història ensenya que la frontera entre el bé i el mal no és una marca nítida, i ens endinsa en les zones grises inherents a la naturalesa i als comportaments humans; no obstant, és ben clara la línia que separa un règim democràtic d’un de dictatorial, i també ho és la distància entre la violència exercida de forma incontrolada i la que forma part d’una política d’estat, planificada i pseudolegalitzada, sota l’empara d’un complex i dilatat tramat institucional, durant la guerra i els anys successius. Cap actuació violenta, per molt injusta i injustificada que fos, protagonitzada a la rereguarda republicana, durant la Guerra Civil, té parangó davant la violència d’estat, exercida des del mateix moment del cop d’estat fins a la mort de Franco.
I és en aquesta direcció que cal redescobrir i ensenyar el passat, els trets crucials del feixisme i el franquisme que es cobraren un tribut de desenes de milers de morts, i que, amb l’exili forçat dels republicans, privaren el país d’un dels seus millors patrimonis polítics, sindicals i culturals. Polítiques de reconeixement del passat, sense atorgar, en cap moment, equitat a democràcia i dictadura, a crims individuals i a crims d’estat, a conformisme i adaptació i a lluita per les llibertats, si hom no vol perpetuar les anomalies per les quals ha hagut de transitar el nostre país, inclús després de la mort del dictador. La tasca de les associacions de memòria, que han mantingut units protagonistes, hereus i amics, és la que ha permès la preservació del llegat de la República i de la lluita antifranquista. Elles, les entitats de memòria i lluita, han estat, durant dècades, el substrat que va permetre fertilitzar la llei del memorial democràtic, que amb tant retard i dificultats va ser aprovada pel Parlament de Catalunya, l’any 2007, i les que, amb compromís i altruisme, han maldat per fer pedagogia del passat, per alliçonar joves i grans sobre les ignomínies sofertes, però sobretot per emfasitzar en els llargs i durs processos per conquerir les llibertats. Ara, la seva tasca continua i esdevé del tot necessària, en un país que arrossega dèficits de coneixement del passat i en el qual es permeten perillosos discursos d’apaivagament i recurrents apel·lacions a l’oblit del passat, que no són altra cosa que un intent de malmetre la història i, potser, una obsessió malintencionada per tancar portes a realitats incòmodes. Discriminar de forma clara democràcia i dictadura i els seus valors aparellats, en temps de crisi econòmica i social pot significar, a més, mostrar l’abast de les implicacions personals i col·lectives en els temps que avui ens toca viure, proclius a temptacions d’extremismes perillosos i a negativismes vers la res publica, enfront la capacitat dels homes i dones per a lluitar i vèncer, inclús en les circumstàncies més adverses.
Mai morts és un espectacle que provoca debat, ràbia, que divideix, emociona i commou. Amb una escriptura evocadora (una mena d’afabulació negra), Renato Sarti repassa la nostra història recent a través de les narracions d’un home mai penedit, per reflexionar sobre la dificultat d’extirpar, encara avui dia, en Itàlia, racisme, nacionalisme i xenofòbia.
Bebo Storti assumeix la tasca difícil de donar veu a aquest nostàlgic del vintenni feixista, avui compromès de ple en la defensa de l’ordre públic contra transvestits, extra comunitaris, gitanos i drogadictes.
“Mai morti” era el nom d’un dels batallons més terribles de la X Mas. El personatge recorda amb nostàlgia delirant el magma inquietant del planeta feixista i aquesta organització que va col·laborar amb els nazis en la repressió dels maquis.
En una nit milanesa de l’actualitat el protagonista s’endinsa en records sagrats, llunyans i estimats. Rememora amb admiració les actuacions de la Ettore Muti, una banda feixista que Mussolini va ascendir a legió autònoma i que marcaria tràgicament la memòria de la ciutat per la crueltat de les tortures infligides a centenars d’antifeixistes.
